- L'aire és un medi per on es transmeten i circulen multitud de partícules, ones, radiacions imperceptibles a l'ull humà.
- Molts d'aquests elements els podem mesurar matemàticament. Igualment el nostre cos emet ones que podem mesurar (electros, encefalogrames...)
- La Terra funciona com un gran iman, del qual se'n pot mesurar el camp magnètic, i comprovar els efectes del mateix (brúixola).
- Les cèl·lules del nostre cos funcionen com un petit iman, que a l'organitzar-se en teixits, òrgans..., constitueixen un iman més gran, amb els seus respectius pols (positiu i negatiu) .Aquest iman es relaciona amb els altres. Quan una cèl·lula emmalalteix, canvia la polarització. Es pot millorar i/o guarir moltes malalties, transtorns (insomni, estrenyiment...) alineant els pols dels nostres cossos amb els de la Terra; per exemple, alineant el capsal del llit amb el pol nord de la Terra.
- Quan les lleis de la física clàssica newtoniana es volen aplicar a elements molt petits, no funcionen de la mateixa manera, llavors s'aplica la física quàntica. Un dels principis de la qual diu que les partícules intercanvien energia en múltiples enters d'una quantitat mínima possible, anomenada "quantum" d'energia, d'aquí en ve el nom.
- La geometria fractal és la que tenen els cossos (fractals) que repeteixen la mateixa estructura (les ramificacions en un arbre es repeteixen als nervis de les fulles, a les branques, a les arrels... les ramificacions en un cos humà també es repeteixen en les neurones del cervell, en l'aparell circulatori, en el nerviós...).
- Cada fragment té les mateixes propietats i detalls i estructura que el tot sencer. Per exemple, quan es trenca un espill, els diferents fragments refletiran tantes imatges iguals com un espill sencer.
- Ja el filòsof grec Demòcrit cap als anys 400a c. va començar a considerar l'àtom com l'element més petit d'un cos, avui en dia aquest es divideix en partícules encara més petites (subatòmiques).
- Les partícules subatòmiques es mouen en forma de vibracions (teoria de les cordes), produeixen ones.
- Els òrgans dels sentits mitjançant els nervis capten estímuls del món físic (color, gustos, sons, estímuls tàctils) que es transformen en impulsos elèctrics (vibracions) al cervell. Aquest també respon amb vibracions que transformem en records, imatges, colors. Cadascun dels nostres records, pensaments, emocions produeixen vibracions que recullen les nostres pròpies cèl·lules (generant hormones i canvis de polaritat). Les nostres emocions i pensaments són vibracions d'alta freqüència que afecten la nostra fisiologia. D'aquesta manera les experències que vivim, les incorporem al nostre cos (cèl·lules, teixits, òrgans...). Si aprenem a produir bones vibracions (pensaments, imatges, emocions) i controlar-les, podrem incidir en la millora de la nostra salut. D'això se'n diu dominar la nostra bioenergia.
Com ho podem aconseguir:
1r. Practicant activitats que fan que el nostre cos produexi vibracions armòniques, com exercici físic, ioga, visualitzacions, meditació, respiració abdominal, relaxació. Són activitats que s'estan introduint en hospitals americans en les unitats integratives (cos-ment) que tracten malalts de càncer amb elevat índex de recuperació.
2n. Entendre els cinc principis de la física quàntica ens poden ajudar a aconseguir-ho:
1. Equació d'Einstein:
L'energia i la matèria són intercanviables. El nostre cos és la concreció de les ones que han creat les nostres vivències...
2. La dualitat ona -partícula:
La llum (fotons) es pot comportar com una partícula i com una ona. Depèn de la manera de mesurar-la. Quan es medeix per ones, els fotons es comporten com a matèria. Les neurones del nostre cervell (matèria) generen ones (emocions).
3. Principi d'incertesa:
Quan es mesuren les propietats d'un sistema, no es poden mesurar totes les variables. Nosaltres tampoc podem tenir tota la informació de tot el que ens envolta, sempre hi ha aspectes als que no arribem i desconeixem del que tenim a l'exterior.
4. Principi de la superposició.
Cap la possibilitat que estem vivint en un dels possibles mons que la física quàntica considera.
5. Principi de la no localitat.
"Casi todos hemos oído hablar en alguna ocasión de los casos en que dos hermanos gemelos comparten similares sensaciones por mucha distancia física que exista entre ambos. De modo curiosamente semejante, las formulaciones matemáticas de la física cuántica llevaron a predecir que cierto tipo de procesos subatómicos son capaces de originar partículas esencialmente "gemelas", esto es, partículas unidas de modo igualmente misterioso, de tal forma que una de ellas registrará siempre y de manera instantánea aquello que le suceda a su gemela con independencia de la distancia existente entre ambas. En términos holográficos, del mismo modo que cada parte del holograma contiene la información relativa al todo, cada miembro de una pareja de partículas gemelas contiene la información relativa a la pareja completa."
APORTEU LES VOSTRES PRÒPIES CONCLUSIONS. ENVIEU-NOS EL VOSTRE COMENTARI.
