Tal com estava programat, puntualment a les quatre de la tarda, va sortir l'autobús cap a Barcelona.
En arribar, degut a la forta tempesta que minuts abans havia provocat talls de circulació i nombrosos desperfectes a les vies públiques, va fer que haguéssim d'agafar una ruta alternativa. Amb tot, vam tindre temps de sobra per fer un petit refrigeri abans d'entrar al Liceu.
Anàvem a veure l'òpera "Carme" de la qual, tot seguit us en donem la informació que moments abans d'arribar, es va passar a tothom; així com de la bona crítica que està rebent.
Es tracta d'una òpera en quatre actes amb música de Georges Bizet i llibret basat en la novel·la de Prosper Mérimée.
Estrenada el 3 de març de 1875 a Paris.
En el paper de Carmen, la mezzosoprano francesa, de pare espanyol, Beatrice Uria -Monzon, realment espectacular en un paper que li va ni pintat.
En el de Mikaela, la famosa soprano espanyola Maria Bayo, en el de Don José, el tenor Fabio Armiliato i el bariton Kyle Ketelsen en el del torero.
L’obra original té lloc a la Sevilla més folklòrica de l’any 1840, amb bandolers, toreros, gitanes i militars.
Però la d’ avui és més atípica degut al director d’escena Calixto Bieito. L’acció la situa a la frontera entre Ceuta i Marroc, als anys 70-80 del segle XX, i hi surten legionaris, contrabandistes, cotxes Mercedes, el famós Toro Osborne, una gran bandera espanyola i algun estriptis masculí d’un torero que sempre va amb vestit de carrer.
L’acció original narra com D. José (soldat navarrès) s’enamora bojament de Carmen (una gitana que treballa a una fàbrica de tabac).
Ella és una dona lliure, segura d’ella mateixa i poc donada a comprometre’s, el que desespera a D. José, que pel seu amor deserta de l’exèrcit per fer-se bandoler. A D. José l’estima Micaela, que és navarresa com ell i molt tradicional, a la que ell rebutja ja que sols té ulls per a Carmen.
L’obra acaba malament quan D. José veu que a Carmen li agrada el torero “Escamillo”, protagonitzant lo que avui diríem un acte de violència masclista, clavant-li un ganivet.
A l’adaptació que fa Calixto Bieito, el contex és similar, canviant el vestuari, època i ubicació.
La música de l’obra és molt caneguda i bonica i els cantants han obtingut molt bones crítiques.
La posta en escena , no és de les més fortes de Calixto, tot i que ja s’ha creat una fama amb molts detractors, però aquesta vegada no ha estat molt criticat.
Esperem que us agrade
A M C X
Us avancem que per l’any que ve, l’associació ha encarregat localitats per l’ Òpera “LA BOHÈME” de Puccini, el dia 10/3. No és a l’estiu perquè llavors reposen “AÏDA”, i ja la vam anar a veure l’any 2008.
 |
| De Collages |
